Quan jo anava a escola (a costura, que encara deien en Almassora) tractàvem de Don i Doña als mestres: Doña Ana, Don Vicent, Don Rogelio... Una vegada a l’institut, ho deixàrem de banda i anomenàvem els professors únicament pel nom.
Amb això no cregueu que començaré un discurs defensant la manera d’ensenyar d’abans. Tan sols volia expressar d’alguna manera la impotència de hui després d’una classe de 3r d’ESO i el consell que em va donar l’altre dia una d’aquelles mestres que portaven el “doña” davant: el que has de fer quan aplegues a casa és llegir un bon poema, alguna cosa que et faça oblidar tot el matí. Un bon escriptor amb el que pensar “per això vaig estudiar la carrera i per això ara sóc mestra”
Doncs bé, seguint el consell intente escoltar música per allunyar-me dels crits i del guirigall de classe, encara que no sempre ho aconseguisc. De vesprada he vist que Miguel Poveda havia actuat a Madrid i he recordat el seu àlbum Desglaç, on canta poemes d’autors catalans.
Però de moment, el que més em funciona com a calmant és telefonar a casa i parlar sobre què he dinat, si he escurat o no, si he fet el llit o no, etc.
Esta nit he seguit la petició d’una persona especial, de tornar a escriure al blog, encara que no sé si m’ha eixit exactament com ell em va dir just abans de fer camí cap a Pamplona: escribe alguna cosa bonita.
Amb això no cregueu que començaré un discurs defensant la manera d’ensenyar d’abans. Tan sols volia expressar d’alguna manera la impotència de hui després d’una classe de 3r d’ESO i el consell que em va donar l’altre dia una d’aquelles mestres que portaven el “doña” davant: el que has de fer quan aplegues a casa és llegir un bon poema, alguna cosa que et faça oblidar tot el matí. Un bon escriptor amb el que pensar “per això vaig estudiar la carrera i per això ara sóc mestra”
Doncs bé, seguint el consell intente escoltar música per allunyar-me dels crits i del guirigall de classe, encara que no sempre ho aconseguisc. De vesprada he vist que Miguel Poveda havia actuat a Madrid i he recordat el seu àlbum Desglaç, on canta poemes d’autors catalans.
Però de moment, el que més em funciona com a calmant és telefonar a casa i parlar sobre què he dinat, si he escurat o no, si he fet el llit o no, etc.
Esta nit he seguit la petició d’una persona especial, de tornar a escriure al blog, encara que no sé si m’ha eixit exactament com ell em va dir just abans de fer camí cap a Pamplona: escribe alguna cosa bonita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada