dimarts, de setembre 05, 2006

El castell


Buscar un pis que estiga mitjanament acceptable a València, que no s'excedisca amb el preu, que els companys siguen del teu grat, que el vàter i cuina tinguen un color el més aproximat al blanc, que les escales no costen molt de pujar... és quasi impossible! A part de ser la seua recerca tota una Odisea. El pitjor que pot passar és que el casero i un company desapareguen -no dic que junts- i et quedes sense pis, quan ja el tenies gairebé decorat mentalment. He passat l'estiu pensant en les compres per a la meua habitació cada volta que anava a un centre comercial: flexos, llançols de colors, cortines (per què mai tenen cortines?), una dotzena de gots a 1 euro, coixins, taulers de suro per a fotos... tonteries tot! I tots aquests articles s'esfumen en assebentar-me que el casero ni es digna a parlar amb nosaltres. I, és clar, com no hi ha contracte! Al final, et resignes a concertar cites amb gent desconeguda per veure el seu cau particular, que et parlen meravelles i que després et dones compte que la mateixa casa podria parlar-te també de les meravelles mentre passeja la seua runa. I tot és tornar a buscar per telèfon anuncis atractius, que inspiren confiança, parlar amb homes que sobrepassen els 70 anys i et diuen les condicions del pis dictades per la dona. I, així successivament, dia rere dia, pujant el mateix caminet:
"I així va començar a caminar de nou, camí endavant; llarg camí, però. Perquè aquella carretera, aquell carrer principal de la vila, no conduïa fins el cim del castell: sols s'acostava a ell; i més tard, com si ho fes a posta, girava, i si bé no s'allunyava del castell, tampoc aplegava a apropar-se" (Franz Kafka, El castell; traducció lliure d'Alae)

19 comentaris:

Daniel Monfort ha dit...

Escrius d'una manera que no es nota la mala llet que has de tindre davant el que us ha passat, és a dir, escrius molt bé. Ja heu tingut mala sort, la veritat és que és tot un peregrinatge trobar un pis en una ciutat, ja sigue València o Barcelona.

Per cert, moltes gràcies per avisar de les actualitzacions del blog. De totes formes crec que hi ha un sistema per avisar automàticament de les actualitzacions, crec que es diu feed i el té el propi navegador, però no sé ben bé com va.

Alae ha dit...

Ei! Quina casualitat! M'heu escrit dos francesos! Daninoble i Marineta, a veure si vos trobeu per la cité du l'amour, hehe.

Gràcies, Dani, per les floretes. Els avisos no sé fer-los d'una altra manera. Així és més personal, peruqè sols avise als coneguts-volguts

Marina! No t'oblides de nosaltres! Segur que quan tornes estaràs una setmana contant coses. Ostres! podries, fins i tot, fer-ne un blog, no?

jatorclic ha dit...

El problem dels "nous" estudiants sense pis, al cas de Filologia, és que penseu en el Castell que hi havia a la imaginació de Kafka i s'esbalaiu al xafar la runa de la realitat.

Alae ha dit...

Josep Antoni, tu no t'has llegit El castell, veritat?

jatorclic ha dit...

No. Però conec a Kafka. I sé per on va...

Anònim ha dit...

Si comencem a mirar-ho de manera kafkiana, malament anem.

èlsinor ha dit...

Igual hi tens l'argument per a un altre bloc i no te n'havies adonat: "Pròxima llar" (o alguna cosa de semblant...) :D

Alae ha dit...

Èlsinor, ja havia pensat en eixa possibilitat, però crec que s'excediria d'intimitat, hehe.

Daniel Monfort ha dit...

Des de França em preocupo per com ha acabat tot, espero que bé.

Alae ha dit...

Eletes, gràcies per tot el que m'has dit! A la festa de benvinguda esteu tots convidats.
Daninoble, al final de 2 he aprovat una, lingüística. Sociolingüística l'hauré de superar en febrer, grrrrrr. Per cert, com va pel país veí?

jatorclic ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
jatorclic ha dit...

Comentari per a Teressín:

Què al principi del teu comentari encara anaves ressacosa del dissabte per la nit? Si ho llig el meu amic Labordeta...

Besets per les dos

Pau ha dit...

eii, m'ha paregut vore't a castelló, entraves a una tenda que es deia "oysha" o algo així, crec que de roba interior, és possible?

Alae ha dit...

Hola, Pau! Sí que era jo. I per què no m'has saludat? Era una tenda de roba interior, Oysho, però no diré per ací què m'he comprat, hehe!

Daniel Monfort ha dit...

Joder Barrina poses la gent en uns compromissos contant les intimitats...

Pel pais de dalt la cosa va bien de moment, xalo molt en lo que faig.

Pau ha dit...

bé,crec q ens vam creuar, però no et vaig reconéixer en primer moment, sinò t'haguera dit alguna cosa!

Pere Fuset ha dit...

he sigut la visita 666 i com m'ha donat mal rotllo he decidit... tornar-te a visitar;)

Alae ha dit...

Ui, quin mal rotllo, hehe. Però, a algú li havia de tocar, no?
Gràcies per entrar-hi dues vegades, Xe!
Per cert, perdoneu per no escriure. Estareu farts de veure sempre la darrera entrada!!

Dan ha dit...

Eiiii
Que no dius res?