dimarts, de desembre 16, 2008

Xicotets plaers


Hui, vesprada de relax, que ja tocava. Gràcies a les "convalidacions" del màster he tingut unes hores per anar a passejar tranquil·lament. Que dius, on vas? Doncs, on va tothom: al Mercadona. Anar al supermercat per plaer no està gens malament, però quan és una obligació diària la cosa canvia. M'he distret mirant la gent com compra, com corre per agafar la barra de pa calenteta o tan sols caminant pels diferents carrers formats pels productes. També he comprat un motlle per fer demà una coca de poma, amb el meu company de pis (no vos convide a tastar-la, és la primera vegada que en fem una i no sabem exactament el resultat). De camí a casa he entrat a una tenda de regals, per si trobava algun per un amic, però no hi ha hagut sort. Això sí, he comprat una targeta per felicitar el Nadal a una persona especial. Ja sé que ara el que s'estila és fer-ho per Internet, amb elfos que tenen la cara dels teus amics. Però, de vegades, abelleix fer les coses tradicionalment i, en aquest cas concret, en paper. És com qui encara utilitza una servilleta de tela en compte d'una de paper. No conegueu cap persona que ho faça? Jo sí, l'altre dia vaig descobrir-ne un!
Una altra pregunta: algú recorda on es compren els segells?

dimecres, de desembre 03, 2008

Tibidabo


Fotografia del Tibidabo


Anar a la fira i no pujar-se a res, mareja. Si et quedes enmig de totes les atraccions i segueixes amb el cap els moviments ràpids de La Granota o el vaivé del Vaixell Pirata, acabes amb mal de coll com a mínim.

El meu mal de coll cada vegada s’accentua més per culpa de la fira en la qual visc. Veig com tothom té la seua fitxa per pujar-s’hi i disfrutar de les pessigolles que entren quan t’enlaires i de sobte baixes. I jo em quede queta, sense fer res. I el temps m’acaça, m’apressa, l’observe de gaidó i em tanca un ull. Després fa broma d’això i d’allò... i jo no he de fer res, també això em diu.

I ací estic, sense fer res perquè tampoc sé què he de fer. Algú em presta un euro per comprar-me una fitxa?

dijous, de novembre 27, 2008

Almu d'Almudena


Fer el CAP a Albacete és anar a corre-cuita. En menys d’un mes m’he matriculat, vaig comprar un dossier de 300 pàgines per preparar l’examen i he fet pràctiques al que va ser el meu institut. També he hagut de ficar els 6 sentits en entendre què és una unitat didàctica o el currículum.

Anar estressada ja forma part de la meua vida i no puc queixar-me perquè la culpa és meua. Vull fer tantes coses que em falten hores als dies, dies a les setmanes... Malgrat tot, sempre puc veure la part positiva, com per exemple dilluns passat, quan em vaig enfrontar a una classe de 3r d’ESO i una altra de 1r de batxillerat. Aquesta darrera, amb un total de 35 alumnes, ja que el meu tutor de pràctiques va convidar una altra professora amb els seus alumnes per a assistir a la classe que faria jo. Això vol dir quasi 70 ulls mirant-me i orelles escoltant com parlava del Capellà de Bolquera i el Cançoneret de Ripoll. Però per sort, va eixir prou bé. Els xics van tindre interés i es van portar bé amb mi.

A 3r d’ESO, la presentació de la professora per introduir-me davant dels xiquets va ser la següent: -Esta és Almu. Amb la corresponent broma del típic graciós: -Almu de què, d’Almudena? I amb la rèplica del segon graciós: Mira que ha pensat! T’haurà costat traure això, eh?

Tot –o quasi tot– s’ha de provar en aquesta vida per saber si t’agrada. I si és així, repetir.

Moments dolços


Ja fa uns dies que m'havien passat la pilota del mem dos amics meus, Josep i Dani. A més, van coincidir amb el mateix tema. Crec que ja és hora, encara que tard i prou de nit, de contestar. Ací estan els meus 6 moments feliços, 2 d'ells dedicats a aquests dos blogaires:

1. Que em conviden a un café, em facen una entrevista i que per uns moments em senta escriptora professional.
2. Que a un amic no l'importe vindre des de Vilafranca, xarrar una bona estona amb mi i que, en tornar, se li acabe la bateria del cotxe.
3. Una vegada acabat un conte, llegir-lo i que em semble que l'ha escrit una altra persona.
4. Estar al carrer, a punt de nevar i no tindre fred perquè tinc molt a prop una persona.
5. Anar a pixar amb dos amigues i xarrar de vàter a vàter sense importar-nos qui ens escolte.
6. Menjar xocolate, xuxeries...

Ara és el torn dels compis de TIC. Vos toca recordar i dir-nos quins són els vostres 6 moments feliços:

diumenge, de novembre 16, 2008

Ser Joan Fuster


Em sume a una iniciativa molt atractiva per a qui ens agrada escriure, i curiosa per als lectors ociosos.
Vos deixe la meua aportació personal, després d’haver descobert aquest diccionari amb el blog de Daninoble:

Escriptura
Feina –la majoria de vegades no remunerada- de la persona que es dedica a fer art amb les paraules. Parany de mots de tota mena. Conjunt d’idees organitzades. Mitjà d’expressió de sentiments inexpressables, inconfessables. Resultat de l’acció que fa la mà quan dibuixa una paraula i darrere una altra paraula, i una altra paraula...

Animeu-vos a deixar la vostra entrada o a opinar sobre les que ja han escrit altres companys en aquest diccionari afectiu.

dimecres, de novembre 12, 2008

Navegant per tot arreu


Ara, en aquests moments, estic en la classe de TIC, de Toni de la Torre. Aprofite el descans per fer una entrada relacionada amb l’assignatura ja que a tots aquells que estiguen interessants en millorar el seu bloc/blog li serà molt útil.
Farà uns minuts que m’he perdut navegant per pàgines que t’ofereixen un munt de gadgets i recursos que poden ser interessants: crear les teues pròpies enquestes, desar i compartir vídeos, crear mapes conceptuals, marcadors socials de favorits
Si voleu divertir-vos o burlar-vos d’algú (les dos coses poden anar juntes) podeu entrar a blabberize o a comiqs.

Aneu a espai, que després no sabreu tornar.

dimarts, de novembre 11, 2008

Encerclant


Segons va dir un director molt famós de teatre i al que jo aprecie molt: la vida són cercles. Comencem una carrera, obrim un cercle. L’acabem, tanquem el cercle.
Cadascú sabrà els cercles que ha obert i tancat al llarg de la seua vida. Jo en tinc uns quants, i entre ells, finalitzar els estudis de Filologia Catalana.
Una vegada tancat aquest cercle, no sé ben bé què fer. De moment faig el màster, però em trobe estranya anant a classe sense els meus companys. Fins i tot podria dir que em trobe estranya anant a classe i punt.
Però bé, són les conseqüències d’encetar un nou cercle.
Per cert, fa uns anys vaig deixar oblidat aquest bloc. Tal volta volia tancar un cercle, però sols el vaig deixar amb els extrems molt juntets. Ara és moment de tornar a escriure, d’obrir un nou cercle.
Benviguts a tots de nou. Espere que tingueu bona memòria i no m’hagueu oblidat.