
Diumenge passat, a les 6 del matí, parlava tranquil·lament sobre literatura amb un pingüí. Com són les coincidències! La primera vegada que coneixes un pingüí i resulta que li apassiona escriure, que està preparant una novel·la. Diguérem que si existira la professió d'escriptor, nosaltres ho seríem. Sí, com qui és obrer, cambrer, mestre... Però que sabem que per molt que escrivim no apleguem mai a tocar, ni tan sols amb la punta dels dits, aquest somni. Està massa alt i poca gent hi aplega. A més, no tots tenim els esglaons per pujar on és. S'ha de tindre influències, contactes i molts dels que ens creiem "escriptors" no naixem amb eixe morro que a d'altres els sobra.
Crec que ser escriptor no hauria de ser tan difícil. Hauria d'haver-hi gent que et recolzara, que et guiés. Supose que és com els cantants, que hi ha molts que canten bé, però pocs que es queden gravats en el magí de la gent. Però cantants catalans tampoc hi ha tants i menys valencians. Sols alguns grups, encara menuts, intenten que s'escolten, intenten eixir a la superfície.
De vegades pense que si fóra cantant seria tot més fàcil. Llàstima que quan cante ploga.
Per cert, no oblideu que dissabte molta gent va eixir de Carnestoltes i que això podria explicar (o no) la meua conversa amb el pingüí.
Crec que ser escriptor no hauria de ser tan difícil. Hauria d'haver-hi gent que et recolzara, que et guiés. Supose que és com els cantants, que hi ha molts que canten bé, però pocs que es queden gravats en el magí de la gent. Però cantants catalans tampoc hi ha tants i menys valencians. Sols alguns grups, encara menuts, intenten que s'escolten, intenten eixir a la superfície.
De vegades pense que si fóra cantant seria tot més fàcil. Llàstima que quan cante ploga.
Per cert, no oblideu que dissabte molta gent va eixir de Carnestoltes i que això podria explicar (o no) la meua conversa amb el pingüí.