Al principi d'anar a treballar, canviava de camí cada dia. Un matí, agafava el carrer que voreja Vivers. El següent, Primat Reig fins aplegar a Jaume Roig. I aquest darrer és el que he fixat, el que faig tots els dies.
La rutina et fa anar caminant sense pensar i, de vegades, sense sentit. Quasi sense adonar-te has aplegat al destí. Però, has gaudit del trajecte? Els primers dies em fixava en les persones que es creuen esportistes perquè porten roba de Decathlon, en com sortegen els pobres iaios que passegen al seu ritme, en els arbres que em provoquen esternuts... però a poc a poc tots aquests elements passen de ser novetat a ser un element més del paisatge.
En canvi, hui he notat una absència. Normalment, passe per davant d'uns bancs situats davant d'una església on s'asseu un pobre captaire. Mai em demana res, sols em segueix amb la mirada. He vist com a altres persones sí que els diu alguna cosa. Tal volta, jo també he passat a formar part del seu paisatge, com l'arbre del costat, el semàfor, etc.