Hora de l'amor: 4,30 pm Lloc: Mercadona Personatges principals: una caixera i un client. Sempre que puc evitar-ho, evite anar a fer la compra, ja siga al mercat o a un supermercat. Però aquesta vesprada ma mare m'estava esperant ja amb les claus del cotxe per anar-hi. Hem passat per totes (totes, totes) les prestageries i, finalment, hem triat una caixera joveneta, que semblava prou ràpida i àgil. A més, sols hi havia un client davant de nosaltres, amb un paquet de caramels de menta. Encara que no era un client qualsevol. Era un client-conqueridor (un mandíbula afilada?), d'eixos que donen els diners acompanyats d'un somriure. Com a resposta, la caixera li torna un somriure encara més seductor, li pregunta discretament si eixirà aquesta nit de festa, ell li diu que no (per fer creure que és un bon xic) i ella fa un ah, llàstima, abaixant els ulls. Ell, aprofita el moment, li demana un bolígraf. Ella li pregunta per què el vol (cosa que tots els de la cua ja ho sabíem!!) Ell no li contesta, agafa el bolígraf i li apunta el seu número de mòbil. Dos somriures més i ens toca, és el nostre torn. Aleshores, passe al lloc de les bosses i intente empomar tots els objectes que ella va tirant, mentre flota pel sostre del supermercat i segueix amb la mirada aquell client-seductor. Li diu a ma mare quant és en total, això sí, a la segona vegada que mira la xifra (la primera veuria sols corets)
4 comentaris:
Cupido no m'ha visitat, però el gruista sí xDD. I ja saps, barra lliure a la penya Melopea.
A mi tampoc m'ha visitat. Serà perquè no l'he convidat?
Xa, pos invita'l a Cupido, però al gruiste no cal dir-li res, si vol vindre ja vindrà.
Segur que ja es coneixien d'abans.
De totes maneres, la pròxima vegada que vaja a Mercadona li somriuré més a la caixera, per si de cas... >;)
Publica un comentari a l'entrada