Freud

Canviar de ritme sempre trastoca la salut. No em referisc a passar de 60 pulsacions per minut a unes 180 -ixes solen anar bé quan fas esport- sinó a canviar la rutina per una altra rutina. En aquests mesos, he canviat les classes, anar a València diàriament, per... estar a casa. Bé, no és que no faça res, però no és el mateix. Per quest motiu, aplega la nit i com si fora de dia: ulls oberts i ment desperta, fins i tot més que amb la llum del sol. A més, quan dorm somie coses estranyes. L'altra nit estava passetjant per l'habitació, amunt i avall, mirant cap a darrere. Em perseguia un peix!! Un peix que no volia mossegar-me, però sí anar-me'n al darrere. Jo tampoc estava molt espantada, sols intentava que no m'agafara. Amb passes lentes recorria tota l'habitació. Em vaig despertar quan la meua cosina em va preguntar què feia. Ho sabia jo? No. Potser li hauria d'haver preguntat al peix. Però, no vos penseu que no el vaig reconèixer! Aquest peix era un Betta Splendens, una femella. Més concretament, la femella d'aquesta espècie que tinc al meu aquari. Que jo sàpiga, l'he alimentada prou bé, no es pot queixar del menú. He deduït que va vindre a buscar-me en somnis perquè estava inquieta. Inquietud per separar-la del mascle.