dimarts, de novembre 11, 2008

Encerclant


Segons va dir un director molt famós de teatre i al que jo aprecie molt: la vida són cercles. Comencem una carrera, obrim un cercle. L’acabem, tanquem el cercle.
Cadascú sabrà els cercles que ha obert i tancat al llarg de la seua vida. Jo en tinc uns quants, i entre ells, finalitzar els estudis de Filologia Catalana.
Una vegada tancat aquest cercle, no sé ben bé què fer. De moment faig el màster, però em trobe estranya anant a classe sense els meus companys. Fins i tot podria dir que em trobe estranya anant a classe i punt.
Però bé, són les conseqüències d’encetar un nou cercle.
Per cert, fa uns anys vaig deixar oblidat aquest bloc. Tal volta volia tancar un cercle, però sols el vaig deixar amb els extrems molt juntets. Ara és moment de tornar a escriure, d’obrir un nou cercle.
Benviguts a tots de nou. Espere que tingueu bona memòria i no m’hagueu oblidat.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

açò ben bé podria ser la notícia del dia, has tornat!
Que vages encetant molts cercles i que els que tanques sigue per a bé.

Francesc ha dit...

la vida són cercles, sí, jo també li vaig copiar la frase en algun moment...

parlem

muaks

Anònim ha dit...

Ja era hora, que volvieras a escribir. Quina memoria?

Anònim ha dit...

Sí, la vida són cercles. El que no va dir el gran director de teatre, a la par que filòsof, és que costaven tant de tancar i que sempre alguna part del cercle viatjarà amb tu ajudan-te a obrir nous cercles.
Gràcies per tornar a escriure, ja et trobàvem a faltar.
Besets! Ens veiem demà ;)