Anar a la fira i no pujar-se a res, mareja. Si et quedes enmig de totes les atraccions i segueixes amb el cap els moviments ràpids de La Granota o el vaivé del Vaixell Pirata, acabes amb mal de coll com a mínim.
El meu mal de coll cada vegada s’accentua més per culpa de la fira en la qual visc. Veig com tothom té la seua fitxa per pujar-s’hi i disfrutar de les pessigolles que entren quan t’enlaires i de sobte baixes. I jo em quede queta, sense fer res. I el temps m’acaça, m’apressa, l’observe de gaidó i em tanca un ull. Després fa broma d’això i d’allò... i jo no he de fer res, també això em diu.
I ací estic, sense fer res perquè tampoc sé què he de fer. Algú em presta un euro per comprar-me una fitxa?
4 comentaris:
Esperar... mai no he sabut esperar quan coneixia el desig de les meues mans.
Pots creure que encara recorde la major part del text? Eixos dies la nostra memòria va funcionar com ni tu ni jo pensàvem. Déu meu, quin fart de memoritzar textos.
Segur que vols diners per a la fira? Si la nostra vida en si ja és una fira.
Besets des de Castelló!!!
Nemo te tota la raó, però tambe he de dir que qualsevol aparell para en un moment, hi ha que aprofitar eixos moments.
Petons, wapa.
hola neboda!
l'altre dia em va dir la mare que havies tornat a escriure, i avui dic, vaig a entrar a vore.
per cert, he parlat amb vero la de l'acadèmia i m'ha dit, la coneixes? ays, quina dolçor de xiqueta. més bonica que és. i jo, clar, és neboda meua, no ha de ser bonica? jeje.
ja xarrem. besets!
(em va alegrar vore't l'altre dia!)
Hola, Laura
Superdolceta! No tots opinen el mateix, que algú per ahi diu que tinc mala llet amb ironia.
Jo també em vaig alegrar molt de veure't!
Besets
Publica un comentari a l'entrada