M’he situat enfront de la prestatgeria dels llibres. Estava convençuda que trobaria el poema que necessitava, la frase exacta que expliqués la sensació que tinc, “això” que no sé ben bé què és, que es mou per dins. Tenia clar el gènere: poesia. Però no tinc molt per triar. És més, sols tinc tres autors, dels quals sols me motivava Estellés. Els he agafat, els he fullejat, llegit alguns poemes i tot en va. No he trobat cap vers amb el que identificar-me.
Al final he aplegat a dues conclusions:
1a – Tinc pocs llibres de poesia. A banda dels tres llibres obligatoris de la carrera, en tinc de regalats, d’aquells que t’envien per haver concursat en certàmens literaris i que mai llig.
2a – Hui no trobaria la frase que busque per molt que vinguera un poeta i me la fera a mida. És com si un malalt anara al metge sense saber què li fa mal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada